miércoles, 2 de noviembre de 2011

Rutas - Vall del Congost - La Garrriga - Can Palau - Can Torre de la Riba - Pont de Can Mas - Moli - Can Oliveres - Gallicant - Font dels Gitanos - Figaro - Llerona

En multiples ocasiones al pasar por la C - 17 para ir a hacer alguna ruta, la mirada se nos va hacia el lado del Rio Congost y en mas de una ocasión he pensado que estaría bien reseguir el rio, porque de vez en cuando asoman unas imagenes muy atractivas del mismo. Asi que hoy a llegado el dia.


Font dels gitanos Figaro


Pont de Can Palau


Can Torre de la Riba

Entrada de Can Torre de la Riba

3 Fotos antigas de l'entrada de can Torre de la Riba



Josep Mas Mauri i Teresa Gordi Montal, el matrimoni que vivia a can Torra de la Riba


Els fills del matrimoni Mas Gordi, dalt, per la dreta la Margarida, i en Juan, el mig, en Miquel,(Germà Marista) la Montserrat, i en Josep, baix, en Lluis, i la Maria Teresa a la falda de la Montserrat.
Foto del l'any 1947.


Palmera a can Torra de la Riba l'any 1965


L'Era  de Can Torra de la Riba


Pas a nivell del tren a can Torra de la Riba

Can Torre de la Riba a prop de la via,


Can Torre de la Riba pasan el tren

Can Torre de la Riba, una olivera centenaria


Can Mas la Garriga

Can Oliveres

Can Oliveres

Entorn del moli de Can Oliveres

Moli de Can Oliveres

Pont de Can Oliveres


Baritina de la mina de Can Oliveres

Calcosina, mina de Can Oliveras


Malaquita, mina de Can Oliveres


Quarshematoide, de la mina de Can Oliveres,Montmany- Figarò

Veinat de Gallicant


Pont  de Gallicant


El Congost per el pas de Can Palau

Ponts de Figaro

El Figarò

pont de La Garriga

Pont per anar a Sant Cristòfol darrera les viguetes  Roca

el riu Congost amb un esplugabous al fons
L’esplugabous : és un ocell camallarg de la família dels ardeids que fa 51 cm i que té el plomatge de color blanc amb taques vermelloses i ocres.
El bec és llarg i de color groguenc; el coll és allargat i gruixut.
Les potes també són llargues i de color fosc, però quan cria es tornen vermelloses

Menja insectes, peixos, granotes, invertebrats aquàtics i terrestres, sargantanes, serps i petits micromamífers, com ratolins.
Fa el niu dalt dels arbres o entre els matolls propers a l’aigua.
La femella pon entre 3 i 5 ous blavosos i els incuba uns 22-23 dies.
Els pollets són capaços de marxar del niu al cap d’unes 6 setmane

Viu prop de rius, basses i pantans on segueix els ramats de bous, cavalls i altres animals domèstics.
També se’l veu darrera dels tractors que llauren i deixen al descobert petits animals que estaven sota terra.



Riu Congost

Riu i Carretera

Anecs el riu Congost el pas per La Garriga
Tambè hi han ànecs blancs
Foto desde el pont del carrer can noguera


Un rètol de informaciò de la fauna que hi podem trobar

La Garriga eskuach a prop del riu Congost


Acueducte de Llerona

Pont de la antigua nº152 i la via del tren als Gorgs

Riu Congost baixan cap a  Llerona

El riu congost hi ha alguna nutria

Caminan per la vorera del riu Congost es pot trobar molta fauna Tambè el Bernat Pescaire

El Bernat Pescaire:  és un ocell de gran tamany que fa 90 cm d’alçada i prop de 150 cm amb les ales obertes.
Té el plomatge de color gris al cap i al dors; té taques negres al coll i té el ventre blanc
El bec és llarg i de color groguenc; el coll és allargat i li permet capturar peixos fàcilment.
Les potes també són llargues i de color groguenc.
Menja peixos, granotes, crancs, rèptils, rates, insectes, pollets d’altres ocells i fins i tot alguns vegetals.
Fa el niu amb branques i trossos vegetals en arbres de ribera o entre els canyissars dels aiguamolls.
La femella pon 3 o 4 ous de color blavós i els cova durant 4 setmanes; després neixen els pollets que romanen al niu durant unes 7-8 setmanes.
Viu en zones aquàtiques com els rius, els estanys i els aiguamolls.
S’està quiet durant llargues estones dins de l’aigua, a la vora o sobre una branca esperant veure alguna presa.
Altres vegades camina lentament amb el bec cap a baix preparat per llençar-lo amb força i capturar algun peix.
Vola amb força movent lentament les ales; quan vola té el coll recollit entre
les espatlles, les ales corbades i les potes estirades.
És un ocell molt comú i fàcilment identificable durant la tardor i l’hivern. Cap al març emigra cap a l’Europa central.

Bernat Pescaire


Una serp verda


Llerona, prop del riu Congost hi ha aquesta imatge de la mare de Deu, Josep
L'Esglèsia de Llerona
Xais travessan el riu Congost
Una casualitat es aquesta foto al pla de llerona,trobada per internet de un ultralleuger enlairat hi uns nuvis corren.

No hay comentarios:

Publicar un comentario