sábado, 10 de diciembre de 2011

Collfurmic al Matagalls

Clásica y muy popular ruta de montaña en el Montseny para hacer en media mañana y estirar las piernas. Desde la cima, el Matagalls (1697 metros) tendremos vistas al Pirineo, los 'Cingles de Collsacabra', la plana de Vic y el cercano Turó de l'Home




Aquestas dues fotos de l’any 1943, dalt l’esquerra la Lluïsa Portet Baucells, la seva filla la Conchita Avanco Portet, el seu espòs Antón Avanco Mercader es el que va fer las fotos, baix el matrimoni, Francisco Xicoy Vila i Encarnación Portet Baucells, amb la Mercè.

Aquest dia la Lluïsa i familia que vivien a la Garriga van decidir anar a visitar la seva germana que vivía a Collfurmic, cuan van ser allà van decidir fer una caminada fins el Matagalls, la Encarnación porta el devantal i en francisco la gorra de cop que portava la Mercè donç començava a caminar.




Matagalls amb neu

La creu de Matagalls

Versos a Matagalls


El punto de salida de esta ruta és el Coll Formic (1.144 m), situado en el quilómetro 26,4 de la carretera B-5301 de Seva a Santa Maria de Palautordera. La creu de Coll Formic (la cruz de Collformic) se encuentra en el principio del camino que sube al Matagalls. Después de las primeras escaleras encontramos el monumento, una escultura conmemorativa a los combatientes caídos los días 10 y 11 de enero de 1874 durante la Tercer Guerra Carlina. Más de 60 hombres fueron capturados cerca de aquí y fusilados inmediatamente. Fueron enterrados en el pozo de hielo de Coll Formic. El monumento fue inagurado el 22 de junio de 193.

La Creu de Collfurmic
la ciutat de Vic, que fou assetjada per les tropes carlistes des de l'estiu de 1873 fins el 8 de gener de 1874, data en què l'exèrcit de Rafael Tristany i Parera, cap de l'exèrcit carlí enterrat a Ardèvol, començà un intens atac. Alguns vigatans liberals i voluntaris de Roda de Ter i Centelles fugiren cap a la zona de La Castanya, El Brull i Coll Formic, però una columna carlina, encapçalada pel caporal Ramon Vila de Viladrau, els interceptà i els anàr matant per la muntanya. Com que tenien ordres de no fer presoners, un nombrós grup dels liberals fou conduit a Coll Formic i, després de rebre confessió, foren afusellats. Alguns dels cossos van ser llençats en un dels pous de gel de la zona. Eren els dies 10 i 11 de gener de 1874. Algunes fonts parlen de 50 víctimes però la majoria n'eleven el nombre a 110.
No és gaire conegut que existiren imatges fotogràfiques d'aquesta matança: Josep Mas i Serra (1844-1886), un dels primers fotògrafs amb galeria estable a la ciutat de Vic, testimonià fotogràficament el setge i l'atac a la ciutat de Vic per part de les tropes carlines. També va obtenir imatges de la matança de Coll Formic però fou obligat a destruir-les, segons explica un familiar seu per memòria oral. El mateix testimoni afirma que les imatges, evidentment, eren cruentes i esgarrifoses.
La Creu de Coll Formic fou erigida l'any 1913 pels veïns de Vic, gràcies, principalment, a la campanya de l'escriptor Lluís Bertran Nadal i Canudas que aconseguí que el Ple de l'Ajuntament de Vic n'aprovés la instal·lació el dia 9 d'abril de 1913.

Però la història d'aquestes víctimes encara no finalitza. El 4 de març de 1879 una comissió de regidors i veïns de Vic, formada per unes 18 persones, va arribar fins a Coll Formic per recuperar-ne les restes. També recolliren uns 8 o 9 cossos
enterrats al cementiri de La Castanya i 3 al poble del Brull. El trasllat es va fer amb sis matxos (castellà mulos), carregats amb caixes de plom recobertes de fusta. Foren dipositats temporalment en un nínxol del cementiri de la població de Seva, fins que Vic hagués finalitzat el panteó que els estava construint. El 29 de gener de 1883, una altra comissió vigatana va recollir les restes per portar-les, finalment, al cementiri de Vic.
Tomba amb les restes de las persones que van matar a Collfurmic. de la guerra Carlista.

En aquest cementiri deVic, tambè hi ha enterrada en un nixol, l'avia de la Merçè, Concepciò Baucells Freixanet, que morì als 80 anys de edad, a casa de la filla Antonia, ( casada,)i el fill Salvador (solter).

Continuem cami de Matagalls
La ascensión al Matagalls se inicia en unas escaleras de piedra, siguiendo los indicadores GR 5.2 verdes y rojos. Como referencia, a escasos metros encontraremos una escultura conmemorativa a los combatientes caídos durante las guerras Carlistas. Seguiremos subiendo por entre un ralo bosquecito, un tanto maltratado, que pronto dejaremos atrás. Luego cruzaremos una pista de tierra que serpentea a nuestra derecha y seguiremos de frente por un sendero pedregoso y poco definido que prácticamente no cambiará hasta la cima.
Carena dels Roures de pedres i bosc, roures de Sant Andreu, plena de pedres, a la dreta el bosc.

Catifa de pedres, ya no trobarem mes roures fins el Matagalls.
Plana de Vic el poble de Tona, es pot veure desde el cami de Matagalls.
Cami de Sant Andreu de la Castaña

Nuestro primer objetivo importante será subir al 'Turó del Pla de la Barraca' promontorio cuya cima alcanzaremos sin dificultad y nos preparará para el siguiente reto, el 'Turó Gros de Santandreu' (1592m). Antes veremos en el suelo una curiosa concavidad, usada antiguamente para acumular nieve durante el invierno y así aprovecharla durante el resto del año. La subida hasta el Turó Gros es bastante fuerte y el terreno está algo descompuesto pero se supera sin muchas dificultades.

Vale la pena tomar la senda más pegada a la arista de la montaña, pues el camino está poco marcado y podríamos ir a parar a la zona 'dels Cingles' con un desnivel más pronunciado y además evitamos erosionar más de la cuenta el terreno. Desde el Turó Gros ya podemos ver nuestro objetivo, el Matagalls, coronado con la 'Creu de Catalunya' erigida en recuerdo a Mosén Cinto Verdaguer.
Sant Andreu de la Castaña, amb l'Alzina gran

En la ruta podemos visitar Sant Andreu de la Castanya, masía típica de la zona cuyo rebaño de ovejas seguro habremos visto en la subida y a la que llegaremos tomando la pista de tierra que cruzamos al inicio de la caminata. No os perdáis al lado izquierdo del camino la Encina de Sant Andreu uno de los árboles monumentales del parque natural.

Cami del Matagalls Les Tres Creus
Tambè podem trovar aquest castañè


Turò del pla de la Barraca

Seguimos ascendiendo y un centenar de metros más adelante se encuentra El Pla de la Barraca con un majestuoso telón de fondo. Es el momento de empezar a disfrutar de la belleza del paisaje.
El camino sigue por el collado hasta perderse por el lateral de la cima de la impresionante mole que tenemos ahí enfrente: el Turó Gros de
Santandreu.
Si nos fijamos bien veremos la cicatriz en diagonal del GR-5.2 atravesando su espalda


Turó del Pla de la Barraca (1.383 mts),

Turo gros de Sant Andreu, del singles

Cruce. Antes de rodear la base del Turó d'en Bessa sale una pista hacia la izquierda que va a Sant Segimon. La torre eléctrica servirá como referencia en la distancia porque es visible desde muchas cotas. El poste junto a los escalones nos guía a nuestro destino

La Bauma camì de Matagalls


Pous de Neu

Estas excavaciones se construian en las zonas más umbrías de la alta montaña y servían para almacenar la nieve caida durante el invierno. Cuando el recinto se llenaba lo cubrian con paja, hojas o ramas para mantener la nieve durante los meses más calurosos. No hay que confundirlos con los pozos de hielo (pous de glaç), que éran de distinta construcción y se usaban para formar y almacenar bloques de hielo.

Durante más de 400 años, hasta la llegada del refrigerador, el comercio de la nieve constituyó un importante recurso natural para la economía de montaña junto con la explotación forestal;

No solo abastecian las ciudades catalanes, llegó a exportarse a Italia a traves de Colliure,los pozos de (Cent Sous) al oeste del Matagalls, estaban documentados el año 1.606, en el año 1.765 habian 15 pozos 7 los mas productivos pertenecian a d. Antón Fluvial, participavan 30 personas y con las mulos por estos caminos de piedras y llevando la màxima carga.
Turo den Bessa amb el repetido de TV


Sant Segimòn

Sant Segimòn una segona foto

Sant Segimòn desde dalt

Cims del Montseny


Aligues en el Cim

El Faix Elefant cami de Matagalls


Turò del  Samòn (el cim)

Turò de Palestrins
El Sui Amb el pesebre dels Garriguencs

El Sui te sorpresas

Coll del llop







Sólo nos separa de la cima el 'Turó de l'Estanyol' que dejaremos a nuestra derecha y el extenso collado dels 'Llops' buen sitio para descansar y coger fuerzas. Es habitual que el viento azote el segundo pico más alto del Montseny, por lo que la zona de la cruz es un poco desapacible aunque las vistas invitan a quedarse un buen rato. Podemos contemplar al norte el Pirineo Oriental y también más cerca los escarpados 'Cingles del Collsacabra', al sud se puede ver hasta Barcelona y al oeste la plana de Vic.
 Si descendiéramos en dirección NW (izqda) partiendo del pozo de nieve llegaríamos a la Baga de la Fagetona, al Torrent dels Rentadors y a numerosas fuentes como la Font de la Gavarresa, Font de la Sardana, Font dels Manllleuencs, Font de Mossèn Cinto y Font dels Garriguencs. Por falta de fuentes no será.


La font Freda o Font del Collet del Llop està en el torrent dels Rentadors, està dedicada a Jaume Balmes, i posaren aquest nom al record del ùltim llop que van matar a principis del segle xx.

Font de la rosa 1980, dedicada a mosèn Joan Colom i Grau, capella de Tona, 1955 al 1983, tenia un gran amor a les montañas.
Font de la rosa surt l'aigua de dintre el cor de la rosa

Font de la rosa surtin un rajet d'aigua

Escritura en la font de la rosa

Font del Bisbes 1983,dedicada a tots els Bisbes que h'an pujat al Matagalls.

Font dels Cims



Font dels Garriguencs

Font de Mosèn Cinto

Placa al Pare Claret

Font dels Sants


Jaume Oliveras
Nació en La Garriga en 1877. Cuando hizo la travesía Matagalls - Montserrat tenía veintisiete años y hacía uno que había sido ordenado sacerdote. En 1918 se trasladó a la selva venezolana para trabajar en las misiones capuchinas de la Guayana. Regresó a Catalunya en el año 1925.
Mosén Jaume Oliveras era una de las figuras más representativas del mundo excursionista, sobre todo como pirineista y pionero de la escalada, con un amplio historial, ya que en el año 1.906 registra la primera ascensión al Aneto
por el collado de Coronas y la arista noroeste, descendiendo por la cresta de Llosas. Junto con su amigo Antoni Arenas abrió de este modo la llamada Vía de los Descalzos (subieron a la cima con alpargatas y sin mojarse los pies al evitar el glaciar). En 1910 escaló el Encantado Gran por la canal norte-oeste y al año siguiente, el Petit por la cresta noreste.
Éra notable su popularidad en el ámbito excursionista, pero también
era muy conocido por la sociedad catalana de la época a raíz de un trágico accidente de montaña, el primero que se registra en la crónica excursionista. Se produjo el 27 de julio de 1916 al paso de Mahoma, a un suspiro del Aneto, cuando un rayo fulminó mortalmente Josep Sayó y Adolf Blass, componentes de la cordada que completaban dos miembros más, Eduard Kroger y el mismo Jaume Oliveras.
Fue socio del Centre Excursionista de Catalunya desde 1910 y también del Club Excursionista de Gràcia desde 1931. Mosén Jaume Oliveras murió en el año 1957

En 1972 el Club Excursionista de Gracia, dentro de los actos conmemorativos del cincuentenario de su fundación, convocó por primera vez la travesía Matagalls - Montserrat en menos de veinticuatro horas, abierta a todos los excursionistas
San Miquel dels Barretons


Cim de las Agudes


Turò de L'Home nevat

Turò de L'Home

Turò de L' Home

San Elias Turo del home

Sortida de entre Matagalls i el Sot de les Cordes



Sot de la Fagetona


Sot de las Selleres

Sot dels rentadors