El cementiri municipal es troba dins del recinte de la Doma. L'accés -independent del de l'església- és una portalada obra d'en Joaquim Raspall del 1905 amb un arc carpanell amb totxo a plec de llibre amb una petita cornisa rematada per una creu.
Com succeí en altres localitats, els personatges que havien format part d'elit social a començaments del segle XX, varen fer construir panteons amb una arquitectura entre modernista i neo-gòtica. A la Doma destaquen el panteó de Maria Esturgó, única obra funerària de Joaquim Raspall amb una destacable obra de forja a la porta i als canelobres laterals; i el panteó de la família Fargas, obra d'Emili Sala Cortés, autor de l'edifici preexistent reformat per Gaudí per fer la Casa Batlló. Aquest panteó, d'estil neogòtic amb rosasses, traceries, gablets i gàrgoles, és molt visible quan s'observa el conjunt monumental, reforçant el seu aire medieval. Originalment tenia una cúpula amb ceràmica vidriada i a sobre de la figura d'un àngel. Actualment és un sostre a dues aigües. Personatges cèlebres al cementiri de la Doma
Josep Mauri Serra:(La Garriga 1912- 1967) Fou notari de Blanes i LLoret de Mar,historiador local declarat fill predilecte de la Garriga 2007, el museo Fundacio Mauri es a casa seva.
Joan Martí i Viñolas (la Garriga, darrer terç del segle XIX - ?, segona meitat del segle XX) fou ciclista pioner d'aquest esport a Catalunya. El 1913 fou campió de la Volta a Catalunya i guanyà el campionat d'Espanya de ciclisme al País Basc. En vida va fe construi la seva tomba pagansela,i algu va ferli uns versos que he trovat per internet. El ciclista de la Doma
Cementiri de La GarrigaAmb tebior humida
la Doma, arraulida
viu la mort clement
aclucant la vida.
La mort que no crida...
Dia rere dia
hi passa la gent
la boira i el vent...Ets vell cementiri
no saps del deliri
de sobte, indolent,
l'escena mai vista
un petri ciclista...Incansablement
etern pedaleja.La gesta grogueja
«record» pueril.Es una figura
feta en pedra dura
amb urc i amb estil.Per primera volta
flairant a ridolta
ferreny, enarcat,
un home es fa en vida
monument i mida.
Vol ser recordat.La seva escultura
que erecte perdura
ell se l'ha pagat.
Fou rei de la «Volta»
L'escultor amb solta
l'ha glorificat.Ai càndid ciclistade mirada trista
i cèl·lic posat!
Pretens ser el ciclista
el campió en pista
de l'eternitat......i ets només monjoia
de la falsa joia
de la vanitat.
Cementiri de La Garriga
la Doma, arraulida
viu la mort clement
aclucant la vida.
La mort que no crida...
Dia rere dia
hi passa la gent
la boira i el vent...
no saps del deliri
de sobte, indolent,
l'escena mai vista
un petri ciclista...
etern pedaleja.
«record» pueril.
feta en pedra dura
amb urc i amb estil.
flairant a ridolta
ferreny, enarcat,
un home es fa en vida
monument i mida.
Vol ser recordat.
que erecte perdura
ell se l'ha pagat.
Fou rei de la «Volta»
L'escultor amb solta
l'ha glorificat.
i cèl·lic posat!
Pretens ser el ciclista
el campió en pista
de l'eternitat...
de la falsa joia
de la vanitat.
Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877[1] - la Garriga, 15 de setembre de 1937)[2] fou un arquitecte modernista i noucentista català.
Frente a la porta de l'esglèsia se alça un cipres centenari de uns 20 metros en las arrels varen se enterrats les victimes de la guerra civil mes tard els posaren en els seus nixols.
Hi ha una creu estil Celta, amb Iconografia Cristiana. Es en el Panteòn de la familia. Wynn Mannaert
Jordi Mas Castells
L'alcalde del municipi de Fongo-Tongo, al Camerun, va visitar la tomba del sacerdot Jordi Mas al cementiri de la Doma de la Garriga el divendres 11 de novembre passat.
Jordi Mas Castells, morir el 18 de novembre del any 2010 als 80 anys. Havia estat de capellà molts anys al Camerún.
Me ha sorprendido ver mis fotos y parte de nuestro texto en vuestro blog. Siempre es de agradecer cuando se copia de forma tan descarada de algún otro sitio citar las fuentes. No cuesta nada hacer las cosas bien.
ResponderEliminarUn saludo.