L'Agustí per dintre Una habitaciò del museo
Altre habitaciò del museo
Tambe una escalfa llits.
Masia de Bellver
Bellver la bassa
Entrada de Bellver David i Xavier fent fotos
Bellver Roser Xavier
Un d’els menjadors de la masía de Bellver per dintre
Una antiga masía de Tagamanent del any 1688
Caminan pels voltans de Tagamanent trobarem la iglesia de la Mòra o sia San Cebrià de la Mòra
El terme té des de sempre una segona parròquia, la de Sant Cebrià de la Móra, situada sota el pla de la Calma, al vessant que mira el N i que aboca les seves aigües a l'antiga Vallmanya, solcada per la riera de Picamena o de l'Avencó. La vila rural de la Móra és esmentada per primera vegada entre els anys 898 i 917
L'església de Sant Cebrià el 1099. L'edificació actual és romànica del segle XII, d'una nau amb absis llis, de pedra rogenca, a la qual es van afegir vers el 1580 dues capelles laterals que li donen ara una planta de creu llatina. El 1722 es va construir la nova portalada de ponent i vers el 1799 se li va aixecar un campanar, semblant a les torres de defensa de les antigues masies. Actualment es troba en un estat lamentable de conservació.
L'Esglèsia de la Mòra
Portal de entrada l'Esglèsia de la Mòra
Davant l'Esglèsia de la Mòra, la Roser
La Mòra David i jusep
Radera L'Esglèsia de la Mòra en Josep i la Mercè
Desde l'Esglèsia de la Mòra es pot veure la masia del Clot abaix
El Clot tres fotos
Tambe la masia de Can Bellit
Mes enllà hi ha la masia de La Figuera, la havia visitat moltes vegades el poeta Juan Maragall i havia escrit poemes dedicats a la casa i els seus habitants.
Èrmita de San Isidre a La Figuera
Monòlit a el poeta Maragall Tagamanent
L'exposició 'La Lola de la Figuera.
Una història poc coneguda del Montseny' vol explicar els fets que tingueren lloc a la masia de la Figuera (Tagamanent) entre els anys 1902-1903, en el transcurs de l'estada de diferents prohoms de la cultura catalana: Joan Maragall, Josep Pijoan, Lluís Vila, Santiago Rusinyol, Lluís Millet, Ramon Casas, i Amadeu Vives.
La història gira al voltant de la nena Dolors Grau, la 'Lola de la Figuera', que llavors tenia 11 anys i que es va relacionar amb aquest grup d'artistes i intel·lectuals. Josep Pijoan li va ensenyà a llegir i a escriure i des d'aleshores es cartejà amb ell mitjançant lletres en forma de senzills poemes.
Padró fet a Tagamanent l’any 1901. Habitants en de la casa de la Figuera.
Josefa Godayol i Verdaguer
Cristòfol Grau i Esteve
Dolors Casals i Godayol
Josep Grau i Casals
Francisco Grau i Casals
Dolors Grau i Casals (la Lola)
Narcís Grau i Casals
Miquel Marsal, jornaler de 21 anys. Natural d’Hostalets.
Francisco Marsal, jornaler de 17 anys. Natural d’Hostalets.
Pere Vilademunt, jornaler de 34 anys. Natural de Calaf.
Mateu Puigbanús, jornaler de 15 anys. Natural d’Aiguafreda.
Cristòfol Grau i Esteve
Dolors Casals i Godayol
Josep Grau i Casals
Francisco Grau i Casals
Dolors Grau i Casals (la Lola)
Narcís Grau i Casals
Miquel Marsal, jornaler de 21 anys. Natural d’Hostalets.
Francisco Marsal, jornaler de 17 anys. Natural d’Hostalets.
Pere Vilademunt, jornaler de 34 anys. Natural de Calaf.
Mateu Puigbanús, jornaler de 15 anys. Natural d’Aiguafreda.
Francesc Grau i Sentías
Morì, el poble de L'Abella,de San Marti de Centellas, el any 1980
Propietari rural. Descendent de la família dels propietaris de la masia de la Figuera de la vella parròquia de la Móra, una de les més importants de Tagamanent. El seu pare, Josep Grau Casals*, havia estat alcalde de Tagamanent en dues ocasions a la primera meitat del segle XX, i ell va fer d'alcalde entre els anys 1954 i 1968. Cap al final del seu mandat es va iniciar la urbanització del sector de la Pedralba, actual nucli del municipi de Tagamanent, que va continuar després el seu successor en el càrrec, Valentí Leiro*.
Dinar a la Figuera
He sentit explica una historia trista de La Figuera, no se ve quin any era, pro crec que era acabada la guerra civil del 1936, que de masovers un matrimoni Tortosì amb 3 fills, aquell temps, per anar a Aiguafreda o algun poble veí, anaven amb cavalls, un dia camí de la Figuera,van mata el masover de un tiro, no es va saber perquè el havien matat, deien que era algú que volia matar el amo de La Figuera i es va equivocar, altres no, que potser era el motiu de haver marxat de Tortosa.
---------------------------------------------------------------------
He sentit explica una historia trista de La Figuera, no se ve quin any era, pro crec que era acabada la guerra civil del 1936, que de masovers un matrimoni Tortosì amb 3 fills, aquell temps, per anar a Aiguafreda o algun poble veí, anaven amb cavalls, un dia camí de la Figuera,van mata el masover de un tiro, no es va saber perquè el havien matat, deien que era algú que volia matar el amo de La Figuera i es va equivocar, altres no, que potser era el motiu de haver marxat de Tortosa.
---------------------------------------------------------------------
La masia anomenada del Purgatori Any 1861
Es trobava al sot del mateix nom, lleugerament aixecada del fons de la vall i al nord de l’església de Tagamanent. Encara avui dia s’hi endevinen algunes runes i, en un dels camps propers, una base de premsa de vi.
Caminant un rato arribarem a la Codina o el mas del Infern i trovarem unas premsas de vi, costa de creure ,que algùn segle en aquest lloc i habian viñas.
Una altre foto de la premsa
El Soler de Tagamanent
Hi ha una historia trista, acabada la guerra del 1936, en el montseny corrian (Els Maquis), van entrar a la casa i van deixà una bomba que al explotar van morir una dona i un nen, familiars dels antics habitans de Tagamanent.
El Soler i Baga de Moncau
