Bolets Verinossos

Hongos venenoso

Hay tres hongos que causan la muerte entre las 24 y 48 horas después de haberlos ingerido, no dando ningún síntoma hasta pasadas 8 o 10 horas de haberlos comido, con lo cual el veneno se difunde por todo el cuerpo.

Entonces se presentan fuertes dolores de estómago, sudores fríos, vómitos, diarrea fétida y abundante, con vientre hinchado y muy doloroso y escasez de orina. Tras una aparente mejoría, el enfermo enflaquece, se enfría, se le debilita el pulso y muere.

Estos hongos mortales son la amanita phalloides y la amanita verna . En castellano son conocidos por canalejas. En catalán, por cucumella borda, farinera borda, pampinella o pantínella borda y figat bord.

Si al cogerlos se tiene la precaución de hacerlo con cuidado para arrancarlos enteros, al examinar su cara inferior se verá que poseen laminillas blancas, un anillo en el tronco y una volva o especie de saco que envuelve el pie. Estas tres características indican la peligrosidad del hongo.

Hay otros dos hongos que ocasionan accidentes graves. Entre una y cuatro horas después de haberlos comido dan vómitos, diarrea y delirio.

El enfermo se cura al cabo de unos días.

Estos dos hongos son la amanita muscaria y la Amanita panterína. En castellano se les conoce por oronja falsa, matamoscas, agaríco píntado, kuleto falso. En catalán, por reig bord, reig de fogeda, reíg vermell.

 Si la intoxicación no es grave, los vómitos y otros trastornos se presentan al poco tiempo de haberlos comido. En cambio, el envenenamiento por hongos muy tóxicos puede no dar molestias hasta pasadas muchas horas (de 8 a 30).

Tanto en uno como en otro caso, es inútil y peligroso perder tiempo ensayando remedios caseros. Hay que acudir urgentemente al médico, que es el único que puede prescribir el tratamiento adecuado y controlar sus efectos.

Russula sanguínea: es molt tóxica.

Amanita molt verinos se sembla altres bolets

Amanita Phaloides

Amanita -verna

Amanita Muscaria

 Amanita Muscaria                     Amanita Pantherina molt verinos

Diferents bolets de Amanitas verinosas

Farinera borda Amanita phaloides

Russula Sanguinea

Kit de cultivo de setas alucinogenas

Setas Alucinogenas

Guita de Bruixa o bolet de Bruixa

Amanita Phalloides

Aphaloides

Bolets verinosos

Lapiota- bolet mol verinos

Molts bolets no comestibles

Rovello de cabra o lleterola

Rovello de cabra o lleterola:

Fructifica a l'estiu i a la tardor. És comú a les comarques de muntanya, sobretot a la Cerdanya, al Ripollès i a la Garrotxa.

Pelusa sobre el barret, és un bolet tòxic que pot produir trastorns gastrointestinals de certa importància.

Mataparen

Mataparen: És tòxic en cru i indigest un cop cuit, però de cap manera mortal. Produeix trastorns gastrointestinals

Fetxo o mollaro

Fetxo o mollarons

Globular, lleugerament ovoide. El color varia segons l'espècie. Olor i sabor agradables.

Terrenys sorrencs, als marges dels camins i de la muntanya. De la primavera fins la tardor.

Solen ser comestibles quan són joves. Es recomana tallar-los en llesques molt fines.

Pebras o Terrendos

Pebras o tarrendos: El barret fa uns 6-20 cm de diàmetre, convex i regular de jove; posteriorment, s'obre, s'aplana i es deforma, prenent forma d'embut. És de color blanc brut, sovint tacat de groc i amb tacte de vellut. Sol estar parcialment cobert per terra.

Als boscos planifol.lis sobre tot. Molt comú. És comestible, si bé de poca qualitat. Se sol fer a la brasa,y tambe a la paella tallat a trossos, fregit am oli all y julivert, am un polset de sal.

Apagallums o coloma

Apagallums o Coloma:

És el més gran i espectacular bolet de làmines. Pot assolir 40 cm d'alçària i 30-35 cm de diàmetre de barret. De jove, el barret és esfèric. En créixer, s'obre i s'aplana, es recobreix d'un to bru fosc, s'esquinça formant esquames

Creix en llocs oberts, als marges dels boscos, als prats (en especial sobre terreny silici) a tot arreu, és molt comú. Finals d'estiu i tardor.

És un bolet molt vistós i fàcil de reconèixer. És comestible força bo, però només el barret, ja que el peu és massa dur i astellós.

Murgula o Rabassola

	Múrgula
	Morchella rotunda
	Les múrgola, rabassola o morilla, és un bolet de la classe dels ascomicets i del gènere Morchella. Produeixen ascocarps molt porosos, que són molt apreciats a la cuina. Tot i que hi ha diferents espècies, el nom genèric se sol assignar a la Morchella rotunda (de l'alemany Morchel: múrgola; del llatí rotunda: rodona) la més comú a casa nostra.

Alsinal o Pollancro

Alsinal o pollancro

-

Barret força carnós, primer hemisfèric o cònic i després convex-aplanat, amb marge estriat. El color és molt variable i depèn del tipus de bosc on es faci. Va del groc mel fins el marró-rogenc, passant per l'olivaci. Està recobert de granets marrons. Paràsit de moltes espécies forestals. Es comestible tot i que en exemplars adults només ès aprofitable el barret.

Sureny

SURENY
Capell primer hemisfèric i després convex-aplanat de color castany clar o ocraci (més clar que el cep) de tonalitat força variable. La superfície és viscosa i presenta rugositats. Peu gros, de 5-15 x 4-10 cm, ple i dur, obès al principi, després inflat i finalment cilíndric, amb la base atenuada. És de color bru ocraci, sempre més clar que el barret. La carn és blanquinosa

Peu de Rata

Descripció
És un bolet molt ramificat en forma de corall, que pot fer entre 8 i 14 cm d'alçària i uns 20 cm d'amplada. Rames gruixudes, cilíndriques, molt ramificades. De color groc, després ocre. Peu gruixut, canós, groc pàl·lid. Carn blanca.

Ramaria aurea Peus de rata grocs comestible de jove

Peus de cabrit, Peus de Crist, Peus de rata gris,Ratapeus

Peu de rata Bord, Pie de rata Purgante: De color blanc la base, i la resta rosa ataronjada,ramificacions acabaments bifurcats y dentats de color groc.

Peus de Rata

Publicat: 27 Oct 2008 1:52 Assumpte: Els Peus de Rata (per petició del company lluis cs) Per començar m'agradaria comentar que TOTS els Peus de Rata, absolutament tots (comestibles i tòxics) son purgants!!! Vamos, que no en mengeu mai en grans quantitats o pensareu que heu menjat el "famós" Peu de Rata Bord. A més a més, hi han moltes espècies que s'assemblen molt entre elles, comestibles i tòxiques (cap mortal), i ja només per això jo personalment no les agafo! Es una decisió personal, tampoc son res de l'altre món sota la meva opinió, culinariament parlant . Parlaré primer de les 3 espècies que es consideren com a bones comestibles (per ordre de millor a pitjor sota la meva opinó personal) i a continuació de les possibles confusions amb les tòxiques. Dir que els Peus de Rata formen part de l'ordre dels Afil.loforats, de la familia de les ramariàcies i gènere ramaria; tot i que començaré parlant del Peu de Rata Reina que pertany a la familia de les sparassidàcies i el gènere sparassis: 1.- PEU DE RATA REINA; Manetes arrisades (Sparassis crispa). No s'assembla als peus de rata, es única en la seva forma característica semblant a una esponja de mar i per el seu gran tamany que pot arribar a fer 40cm d'amplada. Es el millor Peu de Rata, l'únic que jo personalment agafaria del bosc. Viu sota coniferes, al peu de l'arbre o sobre soques, basicament pins però també avets i pícees:   2.- PEU DE RATA COLIFLOR (Ramaria botrytis). Es el millor de les "Ramaries", es pot menjar fins hi tot cru macerat unes hores abans en vinagre. Viu sota avets i faig, tot i que també es pot trobar sota pi roig i en boscos de caducifolis (sobretot alzinars de montanya). Es podria confondre amb la Ramaria formosa (Peu de Rata Bord - tòxica) pero aquesta té una forma diferent, menys ramificada, amb les puntes grogues i viu sota planifolis, especialment sota faig: Ramaria botrytis (Peu de Rata Coliflor) - Bon comestible Ramaria formosa (Peu de Rata Bord) - Tòxica, molt purgant!! (un dato: hi ha gent que la menja precisament per aprofitar l'efecte purgant - el mundo al revés ) 3.- PEU DE RATA GROC; Manetes (Ramaria aurea). Es pot confondre també amb el Peu de Rata Bord, pero aquest, com ja hem vist, té les puntes de color groc llimona, es menys ramificat i té un color més rosat salmó. Viu bàsicament sota faig (Fagus sylvatica). Es comestible només de jove i es pot confondre amb 3 Peus de Rata més molt similars i igualment comestibles: Ramaria flavescens, Ramaria flava i Ramaria sanguinea:

]

Moixerno

Bolets - Moixernó o Moixeró (Calocybe gambosa)

És una espècie sapròfita que viu en prats i marges de bosc, en sòls calcaris. Té un barret carnós de 5-12 cm de diàmetre, que presenta una cutícula seca i mat, de color uniforme normalment blanc però ocasionalment crema, gris o groguenc, sostingut per un peu curt i rabassut. Fructifica a la primavera des de l'abril, fins al juny, a les zones més altes dels Pirineus. Forma importants erols, tot i que és una espècie que és poc comú i molt localitzada, present des de les zones més enlairades de la terra baixa fins als prats de l'alta muntanya. És molt bon comestible i molt estimat i cercat.

champiño silvestre

Xampinyo   Silvestre

   Hábitat:

Verano y Otoño , en círculos y grupos "corros de brujas"  en campos prados , jardines  etc , y sobre todo en lugares abonados por el ganado .

observaciones:

Sombrero : De 5 a 12 cm. de diámetro . Primero hemisférico , luego convexo y después abierto . Color blanco o ligeramente amarillento , sedoso y cubierto de pequeñas escamas .Láminas : Libres más o menos prietas , al principio de color rosa carne y en la madurez , marrón oscuro , bastante negras .Pie : Lleno , grueso , generalmente corto , cilíndrico liso y de color blanco . El anillo endeble  blanco y membranoso .

ou de reig

DESCRIPCIÓ: de 8-20 cm, primer hemisfèric i finalment aplanat, amb el marge recte i lleugerament acanalat. La cutícula, que és separable, és llisa i lluent, un xic lubrificada en temps humit, de color taronja vermellós viu, que més tard s'engrogueix. A vegades pot presentar restes de vel en forma de grans plaques. Làmines molt juntes i lliures, de color groc. Esporada de color blanc. Peu separable, cilíndric, de 6-15 x 2-3 cm, ple, de color groc viu, amb un anell estriat de color groc. La volva, generalment bilobulada, és membranosa, blanca, i embolcalla la base del peu. Carn tendra, de color blanc, excepte sota la cutícula i a l'exterior del peu, on és groga. La seva olor és suau i el seu gust, dolç.

trompeta de la mort

Las Trompetas de la muerte (Craterellus cornucopioides) no sólo tienen un nombre poco afortunado, su imagen a primera vista es también poco atractiva, todo lo contrario a lo apreciada que es esta seta en el mundo culinario.

Además de Trompetas de la muerte, también se conoce a estas setas como Trompetas de los muertos, Trompeta negra o Cuerno de la abundancia, su forma es como la de una trompeta o embudo hueco por dentro, con un sombrero amplio, ondulado y elástico, su textura al tacto es suave, su consistencia muy fina y su color puede ir del gris ceniza al negro azulón.

llenga de bou

ÀREA DE DISTRIBUCIÓ

Tant la llengua de bou (Hydnum repandum) com la llengua de bou blanca (Hyndum albidum) són entre les espècies més tardanes que trobarem als boscos catalans. Pel que fa als seus hàbitats, la primera surt en boscos densos i frondosos d'alzines, roures, faigs i castanyers, i en menor mesura en coníferes. Les masses forestals del massís del Montseny, la Garrotxa, les serres del Montnegre, l’Ardenya i les Gavarres és on tindrem més possibilitats de collir-ne. La llengua de bou blanca fa la seva aparició en pinedes i rouredes seques de sòls bàsics. Els millors racons per trobar-ne són totes les àrees costeres i de l'interior de Tarragona, els boscos occidentals de les serralades litoral i prelitoral de la província de Barcelona i bona part de les forests de la depressió central, així com algunes pinedes de les comar- ques del nord del Gironès i el Pla de l’Estany.Tant la llengua de bou (Hydnum repandum) com la llengua de bou blanca (Hyndum albidum) són entre les espècies més tardanes que trobarem als boscos catalans. Pel que fa als seus hàbitats, la primera surt en boscos densos i frondosos d'alzines, roures, faigs i castanyers, i en menor mesura en coníferes. Les masses forestals del massís del Montseny, la Garrotxa, les serres del Montnegre, l’Ardenya i les Gavarres és on tindrem més possibilitats de collir-ne. La llengua de bou blanca fa la seva aparició en pinedes i rouredes seques de sòls bàsics. Els millors racons per trobar-ne són totes les àrees costeres i de l'interior de Tarragona, els boscos occidentals de les serralades litoral i prelitoral de la província de Barcelona i bona part de les forests de la depressió central, així com algunes pinedes de les comar- ques del nord del Gironès i el Pla de l’Estany.

pinatell

PINATELL: El seu barret té una mida de 5 a 15 centímetres, amb el marge involut en els exemplars joves. La cutícula llisa presenta cercles concèntrics de color ataronjat i vermellosos. Sovint presenta taques verdes, sobretot a les ferides. Les làmines inferiors són de color ataronjat podent presentar taques verdes.

CAMA DE PERDIU

Bec de Perdiu, Pota de Perdiu, Bitxac

Característiques

Bolet de color marró vermellós (destaca normalment per la tonalitat vermellosa - morada), amb làmines espaiades i cama més aviat tirant a llarga i estreta per l'extrem inferior.

El barret, tot i que se'n poden trobar de fins a 10cm de diàmetre, és normalment sempre més petit, de forma acampanada i amb mamelló central de jove tot i que a l'envellir és plà.

LLANEGA NEGRA

Llenega / Babosa

Hygrophorus Latitabundus Brite

Higróforo

Descripció

Té un mucílag transparent, molt abundant, que recobreix tant el barret com el peu, cosa que fa que sigui molt llefiscós. El barret té 6-10 cm de diàmetre, amb el marge força enrotllat, de color gris o gris brunenc. Les làmines són gruixudes i espaiades.

CAMAGROC

         

Camagroc       

Rossinyolic, Vaqueta de pi, Misto Cantharellus Lutescens

El camagroc és un bolet de finals de tardor amb predilecció pel pi silvestre amb llocs frescos i humits.

Té un barret marrons en forma d'embut amb un forat que sovint arriba fins al peu, que és de color groc-taronja. La seva carn és prima i fibrosa, molt perfumada i de gust dolç.

És un excel·lent comestible conegut fa pocs anys.

FREDOLIC

          Compartir:      

Les pinedes són l’hàbit natural del bolet que avui tractem: els fredolics.  El fredolic (Tricholoma terreum) és un bolet de l’ordre dels agaricals també anomenat freduluc, negret, gírgola d’estepa o negrito. Té un barret sovint irregular, amb el centre que sobresurt i la cutícula seca amb diferents tonalitats de color gris, com de vellut. Sol tenir fibres i esquames negroses, en especial a la part central. Les làmines són d’un blanc brut o grises i estan espaiades. El peu és cilíndric i fibrós. El peu és prim i fibrós i es trenca en un no res; la carn, molt minsa i fràgil, a penes fa olor.

CARLET

ESCARLET VERMELL, escarlot vermell, carlet vermell 

DESCRIPCIÓ: gran, de 8-15 cm, primer convex, després aplanat i finalment una mica deprimit, amb el marge involut de jove, i més tard incurvat. La cutícula, que és parcialment separable, és llisa i lleugerament llistada, viscosa en temps humit, de color rosat i tacada de vermell vinós, més fosca al centre. El marge és més clar i es taca de groc crom. Làmines adnades, de color blanc, tacades lleugerament de vermell vinós. Esporada de color blanc, Peu robust, de 4-8 x 1,8-3 cm, cilíndric, una mica atenuat i, a vegades, corbat. És sec, llis o una mica esquamós, de color blanc; es taca de vermell vinós, com el barret. Carn abundant i compacta, fibrosa al peu, de color blanc, d'olor suau i gust dolç, a vegades una mica amargant.

CEP

Els ceps

Bolets que viuen vora els saps

Molts bolets reben el seu nom popular dels arbres o arbusts sota els quals apareixen. En diferents comarques, un bon nombre de les quals gironines, els ceps es relacionen amb les alzines sureres. Per aquesta raó és més corrent que en aquelles regions aquest bolet s'anomeni sureny i, amb el pas dels anys, ciureny, ciuró o cigró.

ROVELLONS

Rovellón, Rovellons, Mízcalo

Nombre científico o latino: Lactarius deliciosus

Es una de las setas más populares y comunes en toda España.

El sombrero mide de 5 a 15 cm de diámetro, primero convexo, después extendido y finalmente deprimido.

ROSSINYOLS

El rossinyol (Cantharellus cibarius, del llatí Cantharellus diminutiu de kántharos: copa; cibarius: comestible) és un tipus de bolet excel·lent comestible i molt buscat. En algunes zones de Catalunya és conegut com a Vaqueta.

Els rossinyols tenen la particularitat de no corcar-se mai i es poden collir molts dies després del seu naixement. En fer-se vell, negreja a les puntes del capell i el groc es torna amarronat.

Benvinguts al nou bloc

Benvinguts alnou bloc: Me agradaria parla de bolets i excurcions
cliqueu aqui