EL PLA DE LA CALMA
El Pla de la Calma, (Montseny) és un altiplà que s’alça entre la vall del Congost i el massis del Montseny. El Puig de Tagamanent, 1055mts.és la porta d’entrada per la seva part occidental al Pla de la Calma, pujant des de la vall del Congost.
El Pla del Cafè, antigua construcciò actualmente en runas, amb el massis oriental del Montseny al fons i vista de Les Agudes, Turò de L’Home, la vall del Tordera.
Pla de L’Ase Mort,1.204 mts., prop de Collfurmic, final del pla en la seva part mès oriental. Panoràmica del Pla de L’Ase Mort. A partir d’aquest punt s’inicia la baixada fins a Collformic.
El recorregut del Pla de la Calma es pot fer en un matí, a peu i/o amb bicicleta de muntanya, amb un entorn de plena natura i amb unes vistes magnífiques de tot el massis del Montseny. El Pla de la Calma està atravessat per el GR-5
El terreny d’aquest altipla està format per roques sedimentàries que resulten de la compactaciò de sediments acumulats per l’erosiò de les montanyes. En sòn caracteristics els gresos vermellosos que es poden veure a les construccions de la zona, com l’esglèsia del Brull.
El Pla de la Calma sòn grans extensions de Prats i una formaciò arbustiva,la imatge actual correspon a l’explotaciò tradicional de la ramaderia i l’agricultura.
El Pla de la Calma, (Montseny) és un altiplà que s’alça entre la vall del Congost i el massis del Montseny. El Puig de Tagamanent, 1055mts.és la porta d’entrada per la seva part occidental al Pla de la Calma, pujant des de la vall del Congost.
El Pla del Cafè, antigua construcciò actualmente en runas, amb el massis oriental del Montseny al fons i vista de Les Agudes, Turò de L’Home, la vall del Tordera.
Pla de L’Ase Mort,1.204 mts., prop de Collfurmic, final del pla en la seva part mès oriental. Panoràmica del Pla de L’Ase Mort. A partir d’aquest punt s’inicia la baixada fins a Collformic.
El recorregut del Pla de la Calma es pot fer en un matí, a peu i/o amb bicicleta de muntanya, amb un entorn de plena natura i amb unes vistes magnífiques de tot el massis del Montseny. El Pla de la Calma està atravessat per el GR-5
El terreny d’aquest altipla està format per roques sedimentàries que resulten de la compactaciò de sediments acumulats per l’erosiò de les montanyes. En sòn caracteristics els gresos vermellosos que es poden veure a les construccions de la zona, com l’esglèsia del Brull.
El Pla de la Calma sòn grans extensions de Prats i una formaciò arbustiva,la imatge actual correspon a l’explotaciò tradicional de la ramaderia i l’agricultura.
+Pla+de+la+Calma.JPG)
Pla de la Calma, "El Cafe" en runes, Roser i David,
Pla de la Calma, vistes de les mines del Remei
Pla de la Calma, Josep, Roser, Xavier
Pla de la Calma
Pla de la Calma collet de la font del Ginebre
Pla de la Calma, la part mitja del pla
Pla de l'Ase Mort
Excavaciòns, per trobar fòsils
Francisco Xicoy fen de guia a cuatre senyoretes de excursiò per a Collfurmic, i el pla de la Calma any 1950
L’any 1942, en la casa de Collfurmic, nèxia la Mercè. En el hivern del any 1943 – 1944 havia hagut una gran nevada i ha radera de la neu un vent molt fort, ha la nit tingueren de marxar tinguen por que la casa no els caigués a sobre, en Francisco amb un llantió de oli una pala per anar treien la neu, la Encarnaciò amb la Mercè a coll abrigada amb una manta sortiren per el darrere direcció al Brull que no feia tan vent, anaren a la casa de Fontdefaix,allà la Papeta i Alfonso els donaren recolliment,fen un bon foc, escalfan aigua calenta,arribaren mig morts de fred, els peus costaren de retornar, fer aquest camí normal,10minuts, hi trigaren mes de 2 hores,el cap de dos dies en Francisco pujar a Collfurmic, hi nomes havia les cors de les vacas en condicions, tota la teulada baix la muntanya,teules, uralitas, las pedres de sobre las uralites,els mobles tots mullats, anar a la juntament del Brull, explica lo que havia succès i l’alcalde Lluis Sala, deixar que visquessin a la masoveria de la Sala, fins que van trobar una casa a Seva.
Fotografia de l’antic retaule barroc de l’altar major de l’esglèsia de Sant Cristòfol de la Castanya (El Brull), destruÏt durant la guerra civil 1936 – 1939. Tambè es deia Santa Maria de la Castanya.
“Tant al pla com a muntanya
Sant Cristòfol protector.
A les gents de la Castanya
Ompliu de vostre favor”.
Sant Cristòfol protector.
A les gents de la Castanya
Ompliu de vostre favor”.
(Dels goigs en lloança del gloriòs mártir sant Cristòfol. Patrò de la parroquia de la Castanya)
L’Any 1942, aquí es batejar una nena amb els noms de Mercè, Dolors i Flora. El nom de Mercè perquè va néixer la nit del 23-24 de septiembre igual que un germanet l’any 1934 que morí, Dolors, com la mare del Padrí, Josep Sors, Flora com la padrina Flora Portet.
El dia del bateig la celebració es dinar a la casa de Collfurmic, un del plats era carn cuita amb un bolet de castanyer que portar una dona de una casa veïna que trobar en un castanyer a prop de Collfurmic, ella ajudar a la cuina, resulta molt bo.
Molt valorat a les zones que hi apareix de forma natural. Al costat d'antics castanyers, on cada soca productora només produeix 1 exemplar per temporada.
El bolet el constitueix una soca gruixuda d'on surten ramificacions que porten barrets en forma de ventall. En estat salvatge pot arribar a mides superiors als 50 cm.
Castanyer
Mines del Remei, tambè minas de la Castanya
Aquestes mines de coure abandonades, que van ser explotades entre els anys 1890 i 1922 són un dels llocs més feréstecs del Montseny. Estan a 920 m d'altitud, al vessant nord-est del Puigdrau, a les muntanyes davant de l'ermita de la Castanya, es pot entrar a 3 galeries horitzontals, que s'endinsen uns 100 o 150 m. al cor de la muntanya. Encara que diuen que existien 6 galeries, Cal anar equipat amb moltes llanternes, actuar amb prudència i sobretot no tenir por dels rat-penats. Cal respectar els rat-penats que son espècie protegidaEstan excavades en una esquerda de la cinglera. El lloc sembla inexpugnable, no puc imaginar-me les condicions de treball dels pobres minaires i la dels camàlics que transportaven el mineral fins l'estació de tren d' Aiguafreda
Portaven el mineral, (sembla ser Calcopirita de Coure), pel Pla de la Calma fent parada per agafar forces a un lloc on encara resten les ruïnes, que s'anomena "El Cafè" i després el llarg viatge fins l'estació de ferrocarril d'Aiguafreda.
Ès diu que els treballadors eren sobretot portuguesos i que van morir molts fent aquesta feina. També diuen que el gran corró per trinxar el material que feien servir està estimbat pel fons del barranc,
El acceso a estos yacimientos se puede hacer por dos caminos; uno desde la carretera del pueblo del Montseny hasta el cruce de la Ermita de Sant Martí pasando por el Vilar de la Castanya y el otro acceso por el Collformic pasando por Sant Cristofol de la Castanya hasta la masia del Boscàs, para luego seguir por un camino del (GR 5-2) y al llegar a un cruce de caminos cojer el de la izquiera y este te llevará a las minas en cuestión de 20 minutos a pie. Al llegar a las primeras bocaminas el camino de acceso a ellas es bastante malo, subiendo a las minas por entre rocas empinadas, hay que tener cuidado.
En las últimas visitas sí entré a ellas, esta vez no iba sólo y pude acceder a cinco bocaminas en la totalidad de su recorrido, unas más largas y otras más cortas. No sé si habrá más minas en sus inmediaciones. la visita a ellas , aparte del acceso, es bastante seguro, vigilando los pozos inclinados o verticales que conectan a todas ellas.
El cami es dificultos
Vista del forat de la mina
la mina del Remei
Filò de la mina de la Castanya
Minerals
Azurita
Bornita i Azurita
Calcopirita, Azurita i òxidos
Mines del Remei, òxidants de cobre
Fòsils a el Pla de la Calma
La Móra es va descobrir el 1989 una mica per casualitat, com tants d’altres jaciments arreu del món. Van ser dos excursionistes afeccionats a l’arqueologia, Emili Ramon i Pere Font, que de seguida van fer-ho saber al Museu de Ciències Naturals La Tela de Granollers. La troballa va arribar ràpidament a la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya, qui va demanar a l’antic Institut de Paleontologia de Sabadell que n’iniciés les primeres excavacions. El resultat foren centenars de restes cranials i postcranials de capitosaure. També es van trobar restes de rèptils de tipus arcosaure, emparentats amb els actuals cocodrils, i de procolofònids, amb una forma similar als actuals llangardaixos, però sense cap tipus de relació de parentesc
Emili Ramon y Pere Font
Reconstrucciò del fòsil en el museu
Craneo del laberintodonte del Montseny, vista dorsal y ventral
El jaciment de La Móra (Tagamanent, Vallès Occidental) data del Triàsic mitjà, més concretament de l’Anisià, de fa uns 240 milions d’anys. En aquest jaciment s’han recuperat les restes d’amfibi més antigues de Catalunya.
La tesi doctoral del geòleg Josep Fortuny, de la Roca del Vallès, ha tancat un cicle en la recerca sobre el labirintodont del Montseny. Aquest treball conclou amb la revisió taxonòmica d'aquest fòssil i amb el bateig de l’espècie amb el nom de Calmasuchus acri, per la Calma -lloc de la troballa- i pel mot llatí que indica la duresa de la roca on es va localitzar.
Fòsils a el Pla de la Calma
La Móra es va descobrir el 1989 una mica per casualitat, com tants d’altres jaciments arreu del món. Van ser dos excursionistes afeccionats a l’arqueologia, Emili Ramon i Pere Font, que de seguida van fer-ho saber al Museu de Ciències Naturals La Tela de Granollers. La troballa va arribar ràpidament a la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya, qui va demanar a l’antic Institut de Paleontologia de Sabadell que n’iniciés les primeres excavacions. El resultat foren centenars de restes cranials i postcranials de capitosaure. També es van trobar restes de rèptils de tipus arcosaure, emparentats amb els actuals cocodrils, i de procolofònids, amb una forma similar als actuals llangardaixos, però sense cap tipus de relació de parentesc
El jaciment de La Móra (Tagamanent, Vallès Occidental) data del Triàsic mitjà, més concretament de l’Anisià, de fa uns 240 milions d’anys. En aquest jaciment s’han recuperat les restes d’amfibi més antigues de Catalunya.
Va ser una descoberta inesperada, corresponent a un amfibi de grans dimensions (d'entre 1,5 a 2 metres de longitud) amb forma de cocodril, com altres espècies d’aquest grup de grans depredadors del període Triàsic, ara fa 240 milions d'anys.
La tesi doctoral del geòleg Josep Fortuny, de la Roca del Vallès, ha tancat un cicle en la recerca sobre el labirintodont del Montseny. Aquest treball conclou amb la revisió taxonòmica d'aquest fòssil i amb el bateig de l’espècie amb el nom de Calmasuchus acri, per la Calma -lloc de la troballa- i pel mot llatí que indica la duresa de la roca on es va localitzar.
Reconstrucciò d'Laberintodont 1995
Fòsil de Capitosaure
